Ensaio sobre a Lucidez
Portugal:
Edições estrangeiras:
Albânia:
|
2013 |
Alemanha:
Angola:
|
Editorial Nzila |
2004
Num país indeterminado decorre, com toda a normalidade, um processo eleitoral. No final do dia, contados os votos, verifica-se que na capital cerca de 70% dos eleitores votaram branco. Repetidas as eleições no domingo seguinte, o número de votos brancos ultrapassa os 80%. Receoso e desconfiado, o governo, em vez de se interrogar sobre os motivos que terão os eleitores para votar branco, decide desencadear uma vasta operação policial para descobrir qual o foco infeccioso que está a minar a sua base política e eliminá-lo. E é assim que se desencadeia um processo de ruptura violenta entre o poder político e o povo, cujos interesses aquele deve supostamente servir e não afrontar. Ensaio sobre a Lucidez, o romance mais recente de José Saramago, constitui uma representação realista e dramática da grande questão das democracias no mundo de hoje: serão elas verdadeiramente democráticas? Representarão nelas os cidadãos, os eleitores, um papel real, e não apenas meramente formal? |
Argentina:
Brasil:
Bulgária:
| Colibri | 2009 |
China:
| ThinKingdom | (a publicar) |
Coreia:
|
2008 |
Dinamarca:
| Samleren | (a publicar) |
Egito:
| General Egyptian Book Organization | (a publicar) |
Espanha:
|
|
2004; 2006, 2007 (Punto de Lectura- edição de bolso); 2011 (Colecção Biblioteca Saramago) (Trad.: Pilar del Río)
«Aullemos, dijo el perro.» LIBRO DE LOS CONTRARIOS Durante las elecciones municipales de una ciudad sin nombre, la mayoría de sus habitantes decide individualmente ejercer su derecho al voto de una manera inesperada. El gobierno teme que ese gesto revolucionario, capaz de socavar los cimientos de una democracia degenerada, sea producto de una conjura anarquista internacional o de grupos extremistas desconocidos. Las cloacas del poder se ponen en marcha: los culpables tienen que ser eliminados. Y si no se hallan, se inventan. Los protagonistas de esta nueva novela de Saramago, un inspector de policía y la mujer que conservó la vista en la epidemia de luz blanca de Ensayo sobre la ceguera, dan muestras de la altura moral que los ciudadanos anónimos pueden alcanzar cuando deciden ejercer la libertad. Saramago, un escritor que se ha convertido en la conciencia lúcida de una época cegada por los mecanismos del poder, lanza una llamada de alerta: «Puede suceder que un día tengamos que preguntarnos ¿Quién ha firmado esto por mí?». Ese día puede ser hoy. «Una obra que plantea la posibilidad del voto en blanco para mejorar la democracia.» Babelia |
|
2004, 2006 (catalão) (edição de bolso)
De cop i volta, sense anunciar-ho, sense que cap dirigent de la dreta, de l`esquerra o del centre ho sospités, el vuitanta-tres per cent dels ciutadans decideixen exercir el seu dret a votar en blanc. Durant anys els ciutadans han seguit les opinions consensualment establertes, però ara ha arribat el moment d`expressar de manera democràtica i silenciosa el que pensen; n`estan més que tips, dels abusos del poder. Totalment confós i alarmat, el govern provisional no legitimat es creu obligat a salvar la Democràcia. Ha d`actuar. I si cal prendran mesures dràstiques per aturar aquest moviment blanc clandestí que ha contagiat tot el poble. Amb el seu estil més característic, José Saramago fa una denúncia total i descarnada dels abusos del poder. Assaig sobre la lucidesa és una extraordinària novel·la, una metàfora crítica en la qual el nobel portuguès fa prevaler per damunt de tot la dignitat i la seva rotunda confiança en la societat civil "Mal temps per votar, es va queixar el president de la mesa del col·legi electoral número catorze després de tancar amb violència el paraigua xop i treure`s la gavardina...Va saludar primer els companys de mesa que havien d`actuar com a vocals, després els interventors dels partits i els seus respectius suplents. Va vigilar a fer servir amb tots les mateixes paraules, sense deixar transparentar en la cara ni en el to de veu cap indici que permetés percebre les seves pròpies inclinacions polítiques i ideològiques. "Un president, ni que sigui d`un col·legi electoral tan normal i corrent com aquest, s`ha de guiar en totes les situacions pel més estricte sentit d`independència, o, dit d`una altra manera, guardar les aparences.", Assaig sobre la lucidesa |
|
2004 |
EUA:
Finlândia:
França:
| 2006, 2007 (Points- edição de bolso) (Trad.: Geneviève Leibrich)
Panique électorale : à l’heure du dépouillement, 83% de votes blancs sont comptabilisés. Le chaos s’installe, le Gouvernement crie à la conspiration et déclare l’état de siège, le pouvoir se lance dans une chasse aux sorcières et la presse se déchaîne contre les coupables désignés. Seul dans la panique, un commissaire affronte la troublante vérité… José Saramago est né en 1922 à Azinhaga, au Portugal. Écrivain majeur de la littérature portugaise, il a reçu le prix Nobel de littérature en 1998. Son œuvre, disponible en Points, est traduite dans le monde entier. « Subversif en diable, ce roman est un petit bijou d'intelligence et d'humour dont on ne saurait trop conseiller la lecture à chacun. À commencer par les politiques de tout bord. » Le Monde |
Grécia:
Holanda:
| 2005; 2009 (Trad.: Maartje deKort)
In De stad der zienden worden in een niet nader aangeduid land verkiezingen gehouden. Wanneer aan het einde van de dag de stemmen worden geteld, blijkt dat zo’n zeventig procent van de kiezers in de hoofdstad blanco heeft gestemd. De verkiezingen worden overgedaan en nu stemt ruim tachtig procent blanco. De regering stelt alles in het werk om de activisten op te sporen en onschadelijk te maken. Een gewelddadige breuk tussen politieke macht en volk lijkt onafwendbaar. |
Hungria:
India:
| Kaloharaph | (a publicar) |
Israel:
Itália:
Katar:
| Ministry of Culture, Arts and Heritage | (a publicar) |
México:
Noruega:
| 2005, 2006 (edição de bolso) (Trad.: Kjell Risvik)
Kommunevalget (i den ikke navngitte byen) gir et foruroligende resultat. Den lave valgdeltagelsen kan skyldes det overhendige regnværet (bøtter, tønner, niler og yangtsekianger), langt mer foruroligende er det at opptil 83% av stemmesedlene viser seg å være blanke. Myndighetspersoner aner et ulmende opprør (mot hva?), og setter straks i verk tiltak for å ta ondet (hvilket?) ved roten. Raskt brister systemets demokratiske ferniss. Med alvorligste mine - og få motforestillinger - innskrenkes, og fjernes, borgernes rettigheter. I det stigende hysteriet trekkes trådene tilbake til den epidemi av blindhet som rammet byens innbyggere noen år tidligere, en form for hvit blindhet som bare skånet én kvinne. Kan de blanke (eller altså hvite) stemmesedlene føres tilbake til den spesielle kvinnen fra den gangen? |
Polónia:
Reino Unido:
Roménia:
Sérvia:
| Laguna | (a publicar) |
Suécia:
Turquia:
| Can | (a publicar) |
Autoria e outros dados (tags, etc)
O Homem Duplicado
Portugal:
Edições estrangeiras:
Albânia:
Botimet Dudaj |
2011 (Trad.: Nasi Lera)
|
Alemanha:
Argentina:
Bangladesh:
| Sandesh | (a publicar) |
Brasil:
|
Companhia das Letras |
2002, 2008 (edição de bolso)
O professor de história Tertuliano Máximo Afonso descobre, certo dia, que é um homem duplicado. Ao assistir a um vídeo, ele se reconhece em outro corpo, idêntico ao dele próprio: um dos atores do filme é seu sósia. Os desdobramentos dessa história são imprevisíveis. Mas o novo romance de José Saramago, esclareça-se logo, não tem nada a ver com clonagem ou outras experiências de laboratório. O que está em jogo é a perda de identidade numa sociedade que cultiva a individualidade e, paradoxalmente, estabelece padrões estreitos de conduta e de aparência. Os romances recentes do escritor português retratam uma época de transformações que, para boa parte da humanidade, resultam mais em perdas que em ganhos. Em Ensaio sobre a cegueira, os personagens perdem a vista, sinal de um tempo em que todos parecem estar cegos. Em A caverna, artesãos perdem o emprego, incapazes de sobreviver à sociedade de consumo. Em O homem duplicado, José Saramago constrói uma ficção extraordinária, apoiada numa questão extremamente atual e inquietante: a perda de identidade no mundo globalizado. |
Coreia:
Hainaim |
2006 |
Dinamarca:
| Samleren | 2004 |
Egito:
| General Egyptian Book Organization | 2008 |
Espanha:
|
Alfaguara
|
2003 (Punto de Lectura- edição de bolso); 2011 (Colecção Biblioteca Saramago) (Trad.: Pilar del Río)
¿Qué sucede cuando Tertuliano Máximo Afonso descubre a sus treinta y ocho años que en su ciudad vive un individuo que es su copia exacta y con el que no le une ningún vínculo de sangre? Ése es el interrogante que Saramago, explorando de nuevo las profundidades del alma, plantea en El hombre duplicado. ¿Cómo saber quiénes somos? ¿En qué consiste la identidad? ¿Qué nos define como personas individuales y únicas? ¿Podemos asumir que nuestra voz, nuestros rasgos, hasta la mínima marca distintiva, se repitan en otra persona? ¿Podríamos intercambiarnos con nuestro doble sin que nuestros allegados lo percibiesen? Innovando frente a las convenciones de la novela, Saramago convierte la voz narradora en sujeto activo, en un juego metaliterario que pone al servicio de la historia y que va mucho más allá de las rupturas estrictamente formales. Una novela que se lee con la avidez de un relato de intriga pero que nos sumerge en las cuestiones esenciales de la vida. «Novela compleja, de las más ricas en sugerencias de Saramago.» La Vanguardia «Saramago nos sorprende hasta el último momento. El hombre duplicado es todo un festival de tours de force novelísticos.» El Mundo |
| Edicions 62 | 2003, 2005 (catalão) (edição de bolso) |
EUA:
Finlândia:
França:
Grécia:
Holanda:
Hungria:
India:
| Kaloharaph | (a publicar) |
Israel:
Itália:
México:
Noruega:
Polónia:
Reino Unido:
Roménia:
Rússia:
Sérvia:
| Laguna | (a publicar) |
Suécia:
Turquia:
| Kültür Yayinlari | (a publicar) |
Autoria e outros dados (tags, etc)
A Maior Flor do Mundo
Portugal:
Edições estrangeiras:
Bangladesh:
| Shoishab | 2008 |
Brasil:
Coreia:
| Ahn Graphics | 2006 |
Espanha:
Grécia:
Israel:
| Hakibbutz | (a publicar) |
Itália:
Turquia:
| Kültür Yaninlari | (a publicar) |
Autoria e outros dados (tags, etc)
A Caverna
Portugal:
Edições estrangeiras:
Alemanha:
América Latina:
| Alfaguara | 2000 |
Angola:
| Editorial Nzila | 2000 |
Argentina:
Bangladesh:
| Sandesh | (a publicar) |
Brasil:
Coreia:
|
2006 |
Dinamarca:
| Samleren | 2002 (edição de bolso) |
Egito:
| General Egyptian Book Organization | (a publicar) |
Espanha:
|
|
2000, 2002 (edição de bolso) (Punto de Lectura- edição de bolso); 2011 (Colecção Biblioteca Saramago) (Trad.: Pilar del Río)
Una pequeña alfarería, un centro comercial gigantesco. Un mundo en rápido proceso de extinción, otro que crece y se multiplica como un juego de espejos donde no parece haber límites para la ilusión engañosa. Todos los días se extinguen especies animales y vegetales, todos los días hay profesiones que se tornan inútiles, idiomas que dejan de tener personas que los hablen, tradiciones que pierden sentido, sentimientos que se convierten en sus contrarios. Una familia de alfareros comprende que ha dejado de serle necesaria al mundo. Como una serpiente que muda de piel para poder crecer en otra que más adelante también se volverá pequeña, el centro comercial dice a la alfarería: «Muere, ya no necesito de ti». La caverna, una novela para cruzar el milenio. Con las dos novelas anteriores - Ensayo sobre la ceguera y Todos los nombres - este nuevo libro forma un tríptico en que el autor deja escrita su visión del mundo actual. José Saramago (Azinhaga, 1922) es uno de los novelistas portugueses más conocidos y apreciados en el mundo entero. Desde 1993 vive en Lanzarote. En 1998 recibió el Premio Nobel de Literatura. |
|
2001, 2001 (catalão) (edição de bolso) (Trad.: Xavier Pàmies)
«La caverna explica la història d’un terrissaire, Cipriano Algor, i la seva família. El seu món està condemnat a mort, però a quatre passes hi ha un altre món, el Centre, gegantesc, monstruós, que creix i es multiplica a marxes forçades, i que, alhora, rebutja els productes del terrissaire perquè considera que són obsolets. Les circumstàncies obliguen Cipriano a abandonar el seu ofici i el poble on han viscut sempre ell i la seva filla i on van viure el seu pare i el seu avi; acaben anant a viure al Centre, on tot és artificial. Ja no hi ha un lloc per a ells, en aquesta societat. D’una banda, el taller de terrissaire, i de l’altra, el gran centre comercial, el Centre, són dos mons en una disputa constant, és el poder econòmic que es cruspeix sense escrúpols la tradició.» |
Estónia:
| Pegasus | (a publicar) |
EUA:
Finlândia:
França:
|
2002, 2003 (Points- edição de bolso)
Cipriano Algor est potier. Il vit avec sa fille Marta et son gendre Marçal dans un petit village non loin d'un gigantesque centre commercial, une bâtisse de 48 étages avec magasins, restaurants, bars, piscines, services médicaux, appartements très convoités et un service d'ordre féroce. Lorsque le centre fait savoir à Cipriano Algor que sa vaisselle en terre cuite, rustique, cassable et démodée ne fera plus l'objet d'aucune commande, le potier comprend que tout ce qui avait donné sens à sa vie a brutalement disparu. Il ne lui restera plus alors, au fil d'un long cheminement, qu'à essayer de sauver par l'imagination et la rébellion un monde en voie de disparition, rongé par un autre qui grandit et se multiplie comme dans un jeu de miroirs où l'illusion trompeuse ne connaît pas de limites. Avec L'Aveuglement et Tous les noms, La Caverne forme un triptyque dans lequel José Saramago nous livre sa vision d'un monde courant au désastre en même temps que son attachement profond aux valeurs universelles de l'humanisme. « L'œuvre de Saramago est une toile d'araignée aux allures de gigantesque parabole : à chaque nouveau livre, on y voit le monde se détraquer un peu plus, comme si l'humanité courait à sa perte. » André Clavel |
Grécia:
| 2003; 2008 [Trad: Athina Psillia (Αθηνά Ψυλλιά)]
Μια οικογενειακή χειροτεχνία που κλείνει. Ένα γιγάντιο εμπορικό Κέντρο-φρούριο που εξαπλώνεται. Αυτό είναι το σκηνικό της Σπηλιάς, η αφορμή για να συμπληρώσει ο Πορτογάλος συγγραφέας την «ακούσια τριλογία» του (μαζί με τα έργα Περί τυφλότητος και Όλα τα ονόματα) και τον προβληματισμό του για τη νέα τάξη του κόσμου. O Σαραμάγκου αφηγείται τις τύχες του Σιπριάνο Αλγκόρ, ενός κεραμοποιού που βλέπει την τέχνη του και την οικογενειακή ζωή του να αλλάζουν όταν το μυστηριώδες εμπορικό Κέντρο παύει να αγοράζει τα έργα του, ενώ η κόρη και ο γαμπρός του τον προσκαλούν να μετακομίσει μαζί τους μέσα στο αύταρκες Κέντρο, όπου η κατανάλωση είναι υποχρεωτική και η δημιουργία ανεπιθύμητη. Με τη γνωστή αφηγηματική συνοχή και δραματική ένταση, ο Σαραμάγκου χτίζει ένα παντοδύναμο και απειλητικό Κέντρο που καταπίνει την πόλη γύρω του, τις παραγκουπόλεις, τους αγρούς, τις παλιές τέχνες και τους πατροπαράδοτους τρόπους ζωής. Υπάρχει, αλήθεια, λύση; Η σπηλιά είναι το πρώτο μετά το Νόμπελ μυθιστόρημα που έγραψε ο συγγραφέας. |
Holanda:
Hungria:
Índia:
| Jyoti Prakashan | (assam) (a publicar) |
| D. C. Books | (malaio) (a publicar) |
Israel:
Itália:
|
2000 (Trad.: Rita Desti)
Il mito platonico della caverna, rivisitato da Saramago e portato ai giorni nostri: la storia di un vasaio cui viene rifiutata la solita fornitura di stoviglie da parte del Centro - costruzione quasi infinita e maligna, come la Biblioteca di Borges, come il manicomio-lager di Cecità, come l'Archivio del Signor José in Tutti i nomi - simbolo del potere nell'età della globalizzazione. L'artigiano si troverà cosí costretto a inventarsi un altro prodotto e, soprattutto, a confrontarsi con il Centro stesso, a cercare di scoprirne il terribile, spaventoso segreto racchiuso nelle sue profonde viscere. |
| Feltrinelli | 2011 |
México:
Moçambique:
| Editorial Ndjira | 2000 |
Noruega:
|
|
2002, 2010 (Trad.: Kjell Risvik) (edição de bolso)
Krukkemakeren Cipriano Algor får ikke levert varene sine til Senteret lenger. Stentøy er avleggs, det er plast folk vil ha nå for tiden. Med et så stort lager av uomsettelige krukker har han god råd til å forære én til enken i nabolaget. Dermed innledes en kurtise, med store forbehold. Samtidig får Ciprianos svigersønn stilling som fastboende sikkerhetsvakt på Senteret, med fullt utstyrt leilighet i fireogtredevte etasje, med plass også for gamlefar. Meget motstridende flytter de fra landsbyen, hunden, naboenken og det frie liv. En natt må sikkerhetsvakten ut på hemmelig jobb under Senterets underste underetasjer. Det er gjort et uhyggelig funn der i dypet. Cipriano smyger seg forbi alt vakthold og tar selv grottens innhold i øyesyn. Mens familien flykter tilbake til en usikker fremtid, til hunden og enken, griper Senteret sjansen til å snu den underjordiske grottens uheldige PR-potensiale til enda en mulighet for å lokke til seg kunder. |
Reino Unido:
Roménia:
Sérvia & Montenegro:
| Paidea | (a publicar) |
Sérvia:
| Laguna | (a publicar) |
Síria:
| Al-Mada Publishing | (a publicar) |
Suécia:
Turquia:
| Kültur | (a publicar) |
Vietname:
Autoria e outros dados (tags, etc)
Folhas Políticas (1976-1998)
Portugal:
![]() Editorial Caminho | 1999, 2.a ed., 1999 Não vai faltar quem me acuse de que alguns destes textos são desapiedados e injustos, que, tendo sido já politicamente inoportunos e impertinentes na própria época em que foram escritos, muito mais o vêm a ser agora, e que, argumento final, não é atitude das mais prudentes e sensatas da minha parte, considerando que todos temos os nossos «telhados de vidro», reabrir as chagas que o tempo, melhor ou pior, teve a caridade de cicatrizar. Disso, como do resto, pensará cada um o que quiser, e por isso responderá. Em todo o caso, creio que estas Folhas Políticas, de cuja honradez cívica não reconheço a ninguém o direito de duvidar, levam dentro verdades suficientes para que sejam capazes de defender-se sozinhas, sem ajuda. Nem sequer a minha. |
Edições estrangeiras:
Argentina:
| Alfaguara | (a publicar) |
Espanha:
| Alfaguara | (a publicar) |
México:
| Alfaguara | (a publicar) |
Autoria e outros dados (tags, etc)
Discursos de Estocolmo
Portugal:
![]() Editorial Caminho | 1999 Agora em livro os discursos proferidos por José Saramago na ocasião da entrega do Prémio Nobel de Literatura em 1998. Inclui os discursos pronunciados na Academia Sueca em 7 de Dezembro de 1998 e no banquete Nobel, em 10 de Dezembro de 1998. Aproveite esta oportunidade para conhecer ou relembrar a história «de como a personagem foi mestre e o autor seu aprendiz». |






















































































Edicions 62





















